ACTIC 2014

Mesures per incentivar l'autoocupació juvenil

La tarifa plana de 50 euros de cotització per fomentar l'emprenedoria entre els joves, confirmada S'intenta aturar el 55% d'atur, entre els més joves. Tal com va avançar ahir aquest bloc, el Ministeri d'Ocupació ha confirmat la tarifa plana de cotització de 50 euros, per fomentar l'esperit emprenedor entre els joves, com una de les mesures que l'Executiu instaurarà a fi de reduir les alarmants xifres d'atur entre el col · lectiu dels joves i que arriba ja l'esgarrifós percentatge del 55 per cent. La ministra Fátima Báñez anunciar que els menors de 30 anys que es donin d'alta com autònoms pagaran una cotització de 50 euros al mes durant el primer mig any d'activitat, una quota molt més baixa del que abonen fins ara, que suposa un mínim 250 euros. Des de les associacions d'autònoms valoren positivament aquesta «tarifa plana», com la va qualificar Fátima Báñez, encara que va assegurar que hauria de ser més ambiciosa i estendre durant un o dos anys. Fonts del Ministeri també van confirmar que dins de les estratègies que prepara el Govern per rellançar l'ocupació juvenil s'inclou una reducció del 30% de les cotitzacions socials durant dos anys per als homes de fins a 30 anys i per a les dones de fins a 35 anys que es iniciïn com autònoms. «Posarem una catifa vermella per als emprenedors», va assegurar Báñez. La ministra també va allargar la mà al líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, que es sumi a un gran pacte per l'ocupació que, segons la seva versió, el Govern porta mesos negociant amb els agents socials. Rubalcaba, que aquests dies va proposar el seu propi pla, va afirmar ahir que hi ha «zones d'acord» amb l'Executiu per lluitar contra l'atur. Des d'altres associacions, sense deixar de veure la mesura com a positiva, no impedeix que la qualifiquen de poc ambiciosa. Tanmateix, s'apunta que un incentiu com l'anunciat pel Govern pot ser clau perquè molts joves que estan dubtant si fer el salt cap a l'autoocupació ho acabin donant. També es ressalta que s'espera que en la nova llei de suport als emprenedors que prepara el Govern s'incloguin noves polítiques en forma d'exempcions que afavoreixin la creació d'ocupació i de teixit empresarial. Els secretaris generals d'UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, van advertir que el pla per a emprenedors que els sindicats estan debatent amb el Govern no serà més que un «pegat» si no s'afegeixen els recursos suficients ni de polítiques orientades al creixement econòmic. Toxo va demanar que quan es present a la Unió Europea l'estratègia d'ocupació juvenil, vagi acompanyada de compromisos ferms per part de les organitzacions empresarials i de pressupost suficient. També el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, va assegurar que qualsevol mesura per solucionar l'atur juvenil podria ser bona, però que si no hi ha creixement econòmic no deixarà de ser un «pegat» que podria generar falses expectatives. La Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA) va valorar positivament la mesura, de la qual va assenyalar que «va en la bona direcció».

El Govern incentivarà l'autoocupació entre els joves amb possibles mini cotitzacions de 50 euros La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, assegura que l'Estratègia d'Empreniment i Ocupació Jove "està molt avançada". Aquest pla d'ocupació juvenil, que respon entre altres coses a exigències europees, té dues vessants. Una per a l'ocupació assalariat, en la qual s'estan estudiant diferents mesures per incentivar la contractació, i una altra per estimular que els joves menors de 30 anys desocupats decideixin iniciar un projecte empresarial, donant-se d'alta com a treballadors autònoms. Per elaborar aquesta estratègia els responsables d'Ocupació estan mantenint converses amb patronal, sindicats i associacions d'autònoms, entre d'altres. De moment, el Govern estudia algunes mesures proposades per algun dels agents socials. Així, Báñez té sobre la taula tres fórmules alternatives o que podrien combinar-se entre si. Una d'aquestes possibles mesures seria l'ampliació de l'actual bonificació del 30% de les cotitzacions a la Seguretat Social per als joves menors de 30 anys durant els 18 primers mesos d'activitat, de la qual es beneficien anualment uns 200.000 joves. En l'actualitat, la quota mínima a pagar per aquesta contingència (incloent la incapacitat temporal) és d'uns 255 euros, de manera que l'actual bonificació la deixa en uns 180 euros mensuals. Així, una de les opcions estudiades és ampliar en una forquilla encara per determinar aquesta bonificació. Si bé, si la bonificació s'ampliés fins al 100% durant els dos o tres primers anys d'activitat, aquesta mesura introduiria la variant de l'ajornament. Això és, el jove no hauria de pagar res per les seves cotitzacions en l'inici de l'activitat i quan aquesta estigués més madura s'abonaria tot o part del ajornat. Una altra opció, que segons fonts de la negociació és la preferida pels joves empresaris pertanyents a CEOE, seria l'establiment d'una cotització per contingències comunes superreducida per als joves menors de 30 anys que es donin d'alta com a autònoms durant els primers sis mesos de seva activitat. Aquesta quota podria rondar els 50 euros mensuals, segons aquestes fonts. I la resta de les cotitzacions (per contingències professionals, incapacitat temporal o cessament d'activitat) es mantindrien tal com estan en l'actualitat. Fonts de la representació dels autònoms defensen que l'actual bonificació s'ampliï al 100% d'aquestes quotes, de manera similar a l'exempció de cotitzacions que s'aplica als contractes de formació i aprenentatge per als joves que treballen per compte d'altri per a una empresa . La fórmula per la qual finalment s'opti dependrà probablement del seu cost per les arques de la Seguretat Social i de la possibilitat de controlar el seu impacte amb vista a supòsits i futurs fraus. Però Ocupació està disposat a adoptar una d'aquestes mesures.

Els autònoms aparquen la contractació i la inversió tecnològica

 

Només el 23% dels autònoms té web.

El 75,7% dels treballadors autònoms assegura que no entra dins dels seus plans empresarials contractar nous treballadors durant l'any 2013. No obstant això, un altre 20,6% de autònoms, el triple que l'any anterior, es mostra optimista i considera que necessitarà ampliar la seva plantilla al llarg d'aquest any.

Pel que fa als motius que al · leguen els treballadors per compte propi per no realitzar nous contractes, per al 51% la causa principal resideix en la caiguda d'activitat, alhora que el 21,9% justifica aquest plantejament per les dificultats econòmiques que travessa el negoci.

Aquestes dades es desprenen de l'últim baròmetre realitzat per l'Observatori del Treball Autònom de la Federació d'Autònoms (ATA) entre el 2 i el 18 de gener a través de 1.067 enquestes propostes a treballadors autònoms afiliats a l'organització, que reflecteix també que el 77 , 3% dels autònoms creu que l'atur "encara no ha tocat sostre".

Durant la presentació del baròmetre, el president d'ATA, Lorenzo Amor ha manifestat que les administracions públiques en l'actualitat són "més màquines de destrucció" d'ocupació i d'empreses que la reforma laboral. "El fet que les administracions públiques no paguin ni a trets genera un de cada quatre aturats", ressalta.

Amor ha recordat que les administracions públiques deuen ara mateix al voltant de 5.500 milions als autònoms.

Pel que fa al temps de demora en el cobrament dels serveis emesos, el baròmetre revela que més de la meitat dels enquestats (58%) triga més de sis mesos a cobrar les seves factures, mentre que el 24,1% dels autònoms que tenen clients morosos, triguen més d'un any a cobrar els serveis prestats.

Davant aquesta situació, Lorenzo Amor ha posat en valor la directiva de la UE per la qual a partir del proper 16 de març els ajuntaments, comunitats autònomes i altres empreses i organismes públics hauran de pagar als seus proveïdors en un termini màxim de 30 dies, atès que sinó hauran de sotmetre al pagament d'uns interessos de vuit punts per sobre del tipus mitjà d'interès que fixa el BCE. "La morositat és una gran llosa per a Espanya", ha reblat.

Així mateix, Lorenzo Amor s'ha mostrat "preocupat per l'escassetat de crèdit", amb una caiguda "brutal" l'accés a aquest. D'aquesta manera, un 63,1% dels autònoms no s'ha dirigit el 2012 a alguna entitat financera a sol · licitar liquiditat, i del 34,1% que sí ho va fer, al 51% li van denegar la petició.

Amb vista al 2013, més del 40% dels autònoms consultats considera que necessitarà finançament per al seu negoci. Sobre la quantia total, el 42,1% sol · licitarà més de 8.000 euros. És més, un 16,8% demanarà més de 30.000 euros per al seu negoci.

TIC

La incorporació de les TIC entre els autònoms se situa en un nivell bàsic i la contractació d'Internet per part d'aquest col · lectiu se situa 10 punts per sota del que presenten les microempreses.

Així es desprèn de l'informe La Societat de la Informació i els autònoms. Edició 2012, elaborat per l'Observatori de la Societat de la Informació i la Modernització de Galícia (Osimga), amb la col · laboració de la Federació d'Autònoms de Galícia (Feaga).

És el primer estudi específic en l'àmbit de les TIC que es realitza entre els autònoms i posa de manifest que tant la disponibilitat com la utilització d'equipament tecnològica és sensiblement menor entre el col · lectiu d'empresaris autònoms que entre les empreses que es constitueixen com a societats.

Només el 65,3% dels autònoms té connexió a Internet per a la seva activitat professional i el 57,4% compta amb banda ampla, més de 10 punts de diferència per sota del conjunt de les microempreses societats.

L'ordinador i la telefonia mòbil per a ús empresarial constitueixen les equipacions informàtiques amb més presència entre els autònoms (73,5% i 60,7%, respectivament), però amb un significatiu forat pel que fa a les societats que aconsegueix els 14,6 punts de diferència en disponibilitat d'ordinador i 16,4 punts en telefonia mòbil.

Pel que fa a la seva presència a Internet, només el 23,2% dels autònoms amb Internet disposa de pàgina web, 11,1 punts per sota de les societats. No obstant això, les xarxes socials s'estan convertint en el principal aparador dels productes i serveis dels autònoms ja que el 16,1% dels que tenen connexió a Internet té una presència activa en les xarxes socials, superant a la mitjana de les microempreses (12,9%). La utilització d'Internet com a eina d'interacció amb les administracions públiques és emprada pel 30,2% dels autònoms amb connexió a la Xarxa

Els grups que presenten una major disponibilitat i ús d'eines TIC són autònoms d'activitats científiques i tècniques (90%) i els de les activitats administratives (74%).

Social media

Les marques ja no són el que diuen, sinó el que els altres perceben que són. Per conèixer què fa una empresa cada vegada menys persones busquen al web oficial. Opten per Facebook o Twitter. ¿S'han posat a pensar quin paper juga el Social Media en aquesta revolució digital del màrqueting?

El blogger Erick Deckers , que va ajudar a escriure " Twitter Màrqueting for Dummies "afirma que després de coescribir" No Bullshit Social Media "amb Jason Falls, va començar a estudiar com les empreses usaven (o no usaven) el Social Media per millorar el seu màrqueting empresarial. D'allí es desprenen aquestes 5 veritats universals sobre el negoci de Social Media:

1. La gent ja no escolta als especialistes de màrqueting. Els usuaris prefereixen escoltar-se els uns als altres i prenen decisions basant-se en el que pensen els seus amics o persones estranyes que hagin estat clients.

2. La teva marca ja no és el que tu dius que és. Ara, gràcies al que la gent comparteix el bo i el dolent d'una marca, la teva capacitat per definir-la tu és gairebé nul·la. Sempre podràs llançar fullets, anuncis i qualsevol altra peça de màrqueting, però a mesura que les veus de la gent es facin més fortes aconseguir que et sentin serà cada vegada més difícil.

3. La gent vol ser escoltada .. Els usuaris eviten la publicitat que no els atrau. Per exemple: escolten música des d'iPods o busquen emissores a Internet que no difonguin anuncis (o els bloquegen des dels navegadors). D'altra banda, quan es comuniquen -per la xarxa- amb empreses, esperen conversar amb persones reals. Ells volen que se'ls ofereixi informació i respostes de la manera més personalitzada possible.

4. No importa que el Social Media et sembli una tonteria, als clients els encanta. Potser odiïs un programa de televisió o que alguna revista et sembli molt superficial però hauràs anunciar allà si als teus clients potencials els agrada.

5. Les estratègies les has de practicar abans de poder comprendre des d'una perspectiva professional. Si portes un temps en les xarxes socials i les coneixes i segur que tens com a favorites a algunes marques i persones amb les que t'agrada interactuar. Si no les vas provar primer necessites unir-te, utilitzar i comprendre com funcionen. Un cop allà comprendràs com els usuaris volen que actuïn les seves marques preferides.